6/6/08
CONCURS BARRINA- BARRINA
Preparats per participar?
El nom d’aquests dibuixos comencen per la lletra “v”.
Si sou de P-3 heu de posar el nom d’una d’aquestes imatges.
Si sou de P-4 heu de posar el nom de dos dibuixos.
Si sou de P-5 heu de posar el nom de tres il·lustracions.
Si sou de Primària heu de posar el nom de totes les imatges.
Ànims i endavant!!
Si sou de P-3 heu de posar el nom d’una d’aquestes imatges.
Si sou de P-4 heu de posar el nom de dos dibuixos.
Si sou de P-5 heu de posar el nom de tres il·lustracions.
Si sou de Primària heu de posar el nom de totes les imatges.
Ànims i endavant!!
LA PÀGINA VERDA
Comprova els teus coneixements en relació amb les radiacions solars i digues si són vertaderes o falses les següents afirmacions!!
1-Estar bronzejat és una bona garantia de protecció dels efectes indesitjables dels raigs del sol
2-A dins l’aigua no et pots cremar.
3-Durant l’hivern, les radiacions solars no són perilloses.
4-Si es fan descansos periòdics quan es pren el sol és molt difícil cremar-se.
5-Les cremes protectores permeten prendre el sol molt més temps.
6-Tenir sensació de calor és un bon indicador del risc de cremar-se.
7-En dies ennuvolats també et pots cremar.
8-L’ozó ens protegeix de les radiacions ultraviolades.
9-A l’hora d’escollir una crema solar, cal tenir en compte el tipus de pell i la potència de les radiacions solars.
10-Els raigs del sol només tenen efectes negatius sobre nosaltres.
INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS
Menys de quatre respostes correctes: Estàs més verd que les fulles d’un arbre perenne.
Entre quatre i sis respostes correctes: Tens una idea sobre les radiacions solars.
A partir de set respostes correctes: Enhorabona!! En sap un munt!!
SOLUCIONS: 1-F, 2-F, 3-F, 4-F, 5-F, 6-F, 7-V, 8-V, 9-V, 10-F.
1-Estar bronzejat és una bona garantia de protecció dels efectes indesitjables dels raigs del sol
2-A dins l’aigua no et pots cremar.
3-Durant l’hivern, les radiacions solars no són perilloses.
4-Si es fan descansos periòdics quan es pren el sol és molt difícil cremar-se.
5-Les cremes protectores permeten prendre el sol molt més temps.
6-Tenir sensació de calor és un bon indicador del risc de cremar-se.
7-En dies ennuvolats també et pots cremar.
8-L’ozó ens protegeix de les radiacions ultraviolades.
9-A l’hora d’escollir una crema solar, cal tenir en compte el tipus de pell i la potència de les radiacions solars.
10-Els raigs del sol només tenen efectes negatius sobre nosaltres.
INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS
Menys de quatre respostes correctes: Estàs més verd que les fulles d’un arbre perenne.
Entre quatre i sis respostes correctes: Tens una idea sobre les radiacions solars.
A partir de set respostes correctes: Enhorabona!! En sap un munt!!
SOLUCIONS: 1-F, 2-F, 3-F, 4-F, 5-F, 6-F, 7-V, 8-V, 9-V, 10-F.
CICLE MITJÀ
Quina tarda de joc més profitosa!!
Sabíeu que si vas en cadira de rodes pot ser un porter de handbol magnífic?
Sabeu que la cadira la pots fer córrer molt de pressa?
Anar amb cadira de rodes no impedeix ni jugar, ni fer esport a la persona que la utilitza.
Els nens i nenes de cicle mitjà hem estat jugant amb la Titti i el Rojo i ho hem pogut comprovar, i el que és més important hem passat uns moments molt divertits amb els nostres nous amics.
Gràcies Titti ,Gladis ,Nacira i Rojo!!!
Qui guanyarà al Joc de la petanca?
Sabeu que la cadira la pots fer córrer molt de pressa?
Anar amb cadira de rodes no impedeix ni jugar, ni fer esport a la persona que la utilitza.
Els nens i nenes de cicle mitjà hem estat jugant amb la Titti i el Rojo i ho hem pogut comprovar, i el que és més important hem passat uns moments molt divertits amb els nostres nous amics.
Gràcies Titti ,Gladis ,Nacira i Rojo!!!
Qui guanyarà al Joc de la petanca?
Tothom va provar de fer anar una cadira de rodes.
Li prendran la pilota al Martín?
Li prendran la pilota al Martín?
Hem fet curses, partits i jocs. Què divertit!!
Alumnes de primer i segon de Cicle Mitjà
EL BIBLIO@CCÈS
Aquesta vegada us proposem la lectura d’alguns llibres protagonitzats per nens i nenes amb alguna discapacitat. Així podreu introduir-vos en els seus móns i comprovar que les seves vides poden ser tan emocionants com les vostres!
Rachel Andersen: Els seus millors amics (cicle inicial o mitjà)
Gloria Cecilia Díaz: Oyeme con los ojos (cicle mitjà o superior)
Daniel Keyes: Flores para Algernon (per cicle superior)
I ara, anem a veure si sabeu adaptar els vostres jocs perquè tots i totes hi podem jugar!
Com jugaríeu al mocador amb una persona sorda?
- Amb un mocador de color negre
- Amb els números escrits als dits de les mans del qui para
- Amb números més grans que el 5
Com jugaríeu a pica-paret amb una persona cega?
- Si para, la resta de jugadors portarem un cascavell penjat
- La resta de jugadors tancarem els ulls
- Avançant amb peu coix
Com jugaríeu a mata-conills amb una persona discapacitada intel·lectual?
- Al seu equip seran més persones
- Jugarem en un camp de sorra
- Disminuirem la dificultat quedant-nos quiets quan ella llanci
Aquest any faig 125 anys... Òndia!
Aquest any se celebra el 125è aniversari de la primera edició de Pinotxo. El seu autor es deia Carlo Collodi i era italià.
Rachel Andersen: Els seus millors amics (cicle inicial o mitjà)
Gloria Cecilia Díaz: Oyeme con los ojos (cicle mitjà o superior)
Daniel Keyes: Flores para Algernon (per cicle superior)
I ara, anem a veure si sabeu adaptar els vostres jocs perquè tots i totes hi podem jugar!
Com jugaríeu al mocador amb una persona sorda?
- Amb un mocador de color negre
- Amb els números escrits als dits de les mans del qui para
- Amb números més grans que el 5
Com jugaríeu a pica-paret amb una persona cega?
- Si para, la resta de jugadors portarem un cascavell penjat
- La resta de jugadors tancarem els ulls
- Avançant amb peu coix
Com jugaríeu a mata-conills amb una persona discapacitada intel·lectual?
- Al seu equip seran més persones
- Jugarem en un camp de sorra
- Disminuirem la dificultat quedant-nos quiets quan ella llanci
Aquest any faig 125 anys... Òndia! Sí que sóc vell, oi?
Aquest any se celebra el 125è aniversari de la primera edició de Pinotxo. El seu autor es deia Carlo Collodi i era italià.
Trobareu el llibre al Biblioaccés i més informació a la web
Solucions del qüestionari: 1/b; 2/a; 3/c
ELS RECORDS DE L'ALUMNAT DE 6è
ELS NOSTRES RECORDS DE L’ESCOLA
Quan vaig arribar no sabia llegir en català i no entenia la llengua catalana.
A 5è: jo em vaig posar malalt 2 o 3 dies.
A 6è: quan vaig començar 6è vaig conèixer un alumne nou que es diu Víctor .
Després de barallar-nos amb els de 5é vaig ser els seus amics.
Codrut
Els meus records són la ràdio, quan anem al CCRR i quan vaig arribar a l’escola CEIP SANT DOMÈNEC perquè aquí és molt divertit. Els mestres m’ajuden molt. He conegut molta gent i amics divertits.
Adéu a tots els professors.
Abderrazak
A P3, vam arribar,
i a 6è ja ens toca marxar,
Hores, dies, anys i mesos hem passat
i coses molt divertides ens han explicat.
Excursions, colònies...hem anat,
i cap a l’institut anem molt aviat.
Records a la memòria ens han quedat,
però Ràdio Ràpia deixarem en un costat.
Aida
Hola bon dia sóc un alumne de 6è. Des de P3 que sóc a l’escola Sant Domènec de la Ràpita. Tinc molts records de l’escola: mestres, els meus amics, els companys, la ràdio. Bé, però ara haig d’anar a l’insti.
Jordi
Aquests anys per mi han passat volant.
Jo a l’escola m’he divertit molt.
Jo vaig venir a aquesta escola a 3er.
Hi ha hagut classes avorrides, divertides i algunes que no m’han agradat.
El que menys m’agrada de l’escola són els balls de Sant Jordi i estudiar.
A la ràdio a vegades hi he volgut anar i a vegades no.
La classe que més m’agrada és la de Mates perquè m’agraden molt els números.
Konstantin.
Hola bon dia, m’ agrada quan vaig venir a P4. El que ara és el meu millor amic es va amagar sota la taula. A mi m’ agrada molt l’ escola i m’ agrada molt fer de tècnic.
Manel
El dia que em va agradar més, va ser quan vam anar al programa PLAY, va ser per mi com un somni...
Sempre m’ha agradat anar a la tele, però, com que pensava que mai hi aniria...
I imagineu-vos, quan ens van dir les profes que aniriem a un programa...
Bé paro ja que m’estic enrotllant. Res més, només que sapigueu que aquesta escola, per a mi, és la millor!!
Marina
El meu pas per l’escola ha estat, vaja, per a mi, rapidíssim. M’ha passat volant, de cop estava a P3 i, ara de sobte, estic a 6è.
Me’n recordaré d’aquesta escola perquè som poquíssims. I això és genial!
Me’n recordo que a P4, com que érem tan pocs, anàvem P4 i P5 a la mateixa classe.
Així que, sense ganes, m’acomiado d’aquesta escola.
Marta
Des del primer dia que vaig arribar a aquesta escola he tingut molts amics que se n’han anat i que han vingut, com per exemple la Laia, la Sheila i la Rocio a P3 i molts altres companys i companyes a d’altres cursos.
Aquesta escola no és la millor del món però per a mi ha significat amistat, educació, baralles i moltes coses més i per tot això no la vull deixar però ho haig de fer, així que dic: ADÉU!!!
Rut
Hola, sóc el Víctor. Com que acabo d’arribar aquest any a l’escola, no tinc gaires coses per explicar.
Una de les coses que més m’han agradat del col·legi és la ràdio.
Jo no havia fet ràdio a la meva vida, però em sembla un mètode molt interessant i innovador per practicar la llengua.
Durant aquest any, encara que hagi sigut poc temps, m’ho he passat molt bé amb aquests nous amics.
Víctor
Em van agradar les colònies però la pena va ser que només fessin un any sí i un any no. Això no m’agrada gens, hagués estat millor que l’ any que no ens toqués les colònies féssim acampada d’ una nit, però m’agrada aquesta escola. Vaig venir als 5 anys, a primer. Jo era la més petita de la classe fins que a tercer va venir la Marina i és 4 dies mes petita que jo. Però ara ja soc de 6è i cap l’ institut haig d’ anar.
Kamelia
Hola sóc en Cristian i vaig arribar a l’escola a P3 i no me’n recordo gaire.
Sí que me’n recordo dels professors, de la ràdio. A mi el que més m’ agrada és fer de tècnic.
Cristian
Els nois i les noies de 6è
Quan vaig arribar no sabia llegir en català i no entenia la llengua catalana.
A 5è: jo em vaig posar malalt 2 o 3 dies.
A 6è: quan vaig començar 6è vaig conèixer un alumne nou que es diu Víctor .
Després de barallar-nos amb els de 5é vaig ser els seus amics.
Codrut
Els meus records són la ràdio, quan anem al CCRR i quan vaig arribar a l’escola CEIP SANT DOMÈNEC perquè aquí és molt divertit. Els mestres m’ajuden molt. He conegut molta gent i amics divertits.
Adéu a tots els professors.
Abderrazak
A P3, vam arribar,
i a 6è ja ens toca marxar,
Hores, dies, anys i mesos hem passat
i coses molt divertides ens han explicat.
Excursions, colònies...hem anat,
i cap a l’institut anem molt aviat.
Records a la memòria ens han quedat,
però Ràdio Ràpia deixarem en un costat.
Aida
Hola bon dia sóc un alumne de 6è. Des de P3 que sóc a l’escola Sant Domènec de la Ràpita. Tinc molts records de l’escola: mestres, els meus amics, els companys, la ràdio. Bé, però ara haig d’anar a l’insti.
Jordi
Aquests anys per mi han passat volant.
Jo a l’escola m’he divertit molt.
Jo vaig venir a aquesta escola a 3er.
Hi ha hagut classes avorrides, divertides i algunes que no m’han agradat.
El que menys m’agrada de l’escola són els balls de Sant Jordi i estudiar.
A la ràdio a vegades hi he volgut anar i a vegades no.
La classe que més m’agrada és la de Mates perquè m’agraden molt els números.
Konstantin.
Hola bon dia, m’ agrada quan vaig venir a P4. El que ara és el meu millor amic es va amagar sota la taula. A mi m’ agrada molt l’ escola i m’ agrada molt fer de tècnic.
Manel
El dia que em va agradar més, va ser quan vam anar al programa PLAY, va ser per mi com un somni...
Sempre m’ha agradat anar a la tele, però, com que pensava que mai hi aniria...
I imagineu-vos, quan ens van dir les profes que aniriem a un programa...
Bé paro ja que m’estic enrotllant. Res més, només que sapigueu que aquesta escola, per a mi, és la millor!!
Marina
El meu pas per l’escola ha estat, vaja, per a mi, rapidíssim. M’ha passat volant, de cop estava a P3 i, ara de sobte, estic a 6è.
Me’n recordaré d’aquesta escola perquè som poquíssims. I això és genial!
Me’n recordo que a P4, com que érem tan pocs, anàvem P4 i P5 a la mateixa classe.
Així que, sense ganes, m’acomiado d’aquesta escola.
Marta
Des del primer dia que vaig arribar a aquesta escola he tingut molts amics que se n’han anat i que han vingut, com per exemple la Laia, la Sheila i la Rocio a P3 i molts altres companys i companyes a d’altres cursos.
Aquesta escola no és la millor del món però per a mi ha significat amistat, educació, baralles i moltes coses més i per tot això no la vull deixar però ho haig de fer, així que dic: ADÉU!!!
Rut
Hola, sóc el Víctor. Com que acabo d’arribar aquest any a l’escola, no tinc gaires coses per explicar.
Una de les coses que més m’han agradat del col·legi és la ràdio.
Jo no havia fet ràdio a la meva vida, però em sembla un mètode molt interessant i innovador per practicar la llengua.
Durant aquest any, encara que hagi sigut poc temps, m’ho he passat molt bé amb aquests nous amics.
Víctor
Em van agradar les colònies però la pena va ser que només fessin un any sí i un any no. Això no m’agrada gens, hagués estat millor que l’ any que no ens toqués les colònies féssim acampada d’ una nit, però m’agrada aquesta escola. Vaig venir als 5 anys, a primer. Jo era la més petita de la classe fins que a tercer va venir la Marina i és 4 dies mes petita que jo. Però ara ja soc de 6è i cap l’ institut haig d’ anar.
Kamelia
Hola sóc en Cristian i vaig arribar a l’escola a P3 i no me’n recordo gaire.
Sí que me’n recordo dels professors, de la ràdio. A mi el que més m’ agrada és fer de tècnic.
Cristian
Els nois i les noies de 6è
CICLE SUPERIOR
Discapacitat, jo?
O el meu entorn?
El dijous 22 de maig van venir a l’ escola:
La Titi, en Rojo, la Gladis i la Nacira. Van venir a fer una xerrada sobre el tema: “ Discapacitat jo? O el meu entorn?
La Titi, la mare del Benyi, i en Rojo, van en cadires de rodes.
Ells volen que, ja que llei no els discrimina, el seu entorn tampoc.
- Se senten discriminats quan hi ha escales als llocs públics o botigues, quan les portes són massa estretes, quan hi ha obstacles al mig del seu camí, quan els lavabos no estan adaptats, quan la gent sent massa compassió, quan aparquen sobre la vorera o quan el mostrador és excessivament alt.
Ens van ensenyar dos vídeos en que es veien un noi que amb la cadira de rodes feia blackflip (una volta a l’aire) i un senyor que amb una sola cama i una crossa ballava salsa.
Ens van explicar com fan les tasques quotidianes. Tan en Rojo com la Titti treballen cada dia. El fet d’anar amb cadira de rodes no els impedeix fer la seva vida normal: en Rojo és enginyer en telecomunicacions i la Titti directora d’una empresa.
Ens van explicar com pujar i baixar les escales mecàniques, com es pesen...
Van demanar el nostre ajut per fer una guia d’ accessibilitat de la Ràpita. Consisteix en fer una observació de les botigues i espais públics per veure quins d’ells estaven adaptats.
Després de la xerrada i per acabar, la tarda del divendres, vam jugar a futbol i bàsquet amb ells, ens ho vam passar molt bé.
A partir d’ara quan veiem persones amb cadira de rodes no els hi tindrem pena més aviat pensarem en les seves dificultats a l’hora de desplaçar-se i intentarem no impedir el pas i no posar obstacles a la seva vida quotidiana.
O el meu entorn?
El dijous 22 de maig van venir a l’ escola:
La Titi, en Rojo, la Gladis i la Nacira. Van venir a fer una xerrada sobre el tema: “ Discapacitat jo? O el meu entorn?
La Titi, la mare del Benyi, i en Rojo, van en cadires de rodes.
Ells volen que, ja que llei no els discrimina, el seu entorn tampoc.
- Se senten discriminats quan hi ha escales als llocs públics o botigues, quan les portes són massa estretes, quan hi ha obstacles al mig del seu camí, quan els lavabos no estan adaptats, quan la gent sent massa compassió, quan aparquen sobre la vorera o quan el mostrador és excessivament alt.
Ens van ensenyar dos vídeos en que es veien un noi que amb la cadira de rodes feia blackflip (una volta a l’aire) i un senyor que amb una sola cama i una crossa ballava salsa.
Ens van explicar com fan les tasques quotidianes. Tan en Rojo com la Titti treballen cada dia. El fet d’anar amb cadira de rodes no els impedeix fer la seva vida normal: en Rojo és enginyer en telecomunicacions i la Titti directora d’una empresa.
Ens van explicar com pujar i baixar les escales mecàniques, com es pesen...
Van demanar el nostre ajut per fer una guia d’ accessibilitat de la Ràpita. Consisteix en fer una observació de les botigues i espais públics per veure quins d’ells estaven adaptats.
Després de la xerrada i per acabar, la tarda del divendres, vam jugar a futbol i bàsquet amb ells, ens ho vam passar molt bé.
A partir d’ara quan veiem persones amb cadira de rodes no els hi tindrem pena més aviat pensarem en les seves dificultats a l’hora de desplaçar-se i intentarem no impedir el pas i no posar obstacles a la seva vida quotidiana.
Han vingut a l’escola a parlar amb nosaltres perquè veuen que nosaltres som la gent del futur, i que podem canviar el món.
Finalment, hem tret la conclusió de que ells, el problema que tenen, no és per si mateixos, sinó per l’entorn.
Gràcies per haver vingut !!!
Finalment, hem tret la conclusió de que ells, el problema que tenen, no és per si mateixos, sinó per l’entorn.
Gràcies per haver vingut !!!
PEL DAVANT
Des d’aquest nou número de la nostra revista, volem agrair molt sincerament a la Titti, el Rojo, la Gladis i la Nacira l’esforç i el temps que ens varen dedicar per a què els nostres alumnes, ciutadans adults del futur, hagin pogut reflexionar entorn d’aquesta pregunta clau:
DISCAPACITAT, JO O L’ENTORN?
A través de contes, xerrades, vídeos i jocs vam compartir moments de gran valor educatiu. Veure i comprovar que una discapacitat física no limita una persona a l’hora de viure la vida i que igualment pot treballar, estudiar, jugar i, en definitiva, passar-s’ho bé i ser feliç ha estat una experiència molt enriquidora.
La Teranyina vol animar-vos a pensar i posar el vostre granet de sorra per a què la vida de tots els Rojos i totes les Tittis no estigui plena de barreres.
La Comissió de Revista
DISCAPACITAT, JO O L’ENTORN?
A través de contes, xerrades, vídeos i jocs vam compartir moments de gran valor educatiu. Veure i comprovar que una discapacitat física no limita una persona a l’hora de viure la vida i que igualment pot treballar, estudiar, jugar i, en definitiva, passar-s’ho bé i ser feliç ha estat una experiència molt enriquidora.
La Teranyina vol animar-vos a pensar i posar el vostre granet de sorra per a què la vida de tots els Rojos i totes les Tittis no estigui plena de barreres.
La Comissió de Revista
PÀRVULS 3 ANYS
HEM CONEGUT A UN NEN I A UNA NENA QUE VAN AMB CADIRA DE RODES
HEM JUGAT A BITLLES COM SI ANÉSSIM AMB CADIRA DE RODES I HEM IDENTIFICAT OBJECTES AMB ELS ULLS TAPATS.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
