Discapacitat, jo?
O el meu entorn?
El dijous 22 de maig van venir a l’ escola:
La Titi, en Rojo, la Gladis i la Nacira. Van venir a fer una xerrada sobre el tema: “ Discapacitat jo? O el meu entorn?
La Titi, la mare del Benyi, i en Rojo, van en cadires de rodes.
Ells volen que, ja que llei no els discrimina, el seu entorn tampoc.
- Se senten discriminats quan hi ha escales als llocs públics o botigues, quan les portes són massa estretes, quan hi ha obstacles al mig del seu camí, quan els lavabos no estan adaptats, quan la gent sent massa compassió, quan aparquen sobre la vorera o quan el mostrador és excessivament alt.
Ens van ensenyar dos vídeos en que es veien un noi que amb la cadira de rodes feia blackflip (una volta a l’aire) i un senyor que amb una sola cama i una crossa ballava salsa.
Ens van explicar com fan les tasques quotidianes. Tan en Rojo com la Titti treballen cada dia. El fet d’anar amb cadira de rodes no els impedeix fer la seva vida normal: en Rojo és enginyer en telecomunicacions i la Titti directora d’una empresa.
Ens van explicar com pujar i baixar les escales mecàniques, com es pesen...
Van demanar el nostre ajut per fer una guia d’ accessibilitat de la Ràpita. Consisteix en fer una observació de les botigues i espais públics per veure quins d’ells estaven adaptats.
Després de la xerrada i per acabar, la tarda del divendres, vam jugar a futbol i bàsquet amb ells, ens ho vam passar molt bé.
A partir d’ara quan veiem persones amb cadira de rodes no els hi tindrem pena més aviat pensarem en les seves dificultats a l’hora de desplaçar-se i intentarem no impedir el pas i no posar obstacles a la seva vida quotidiana.
O el meu entorn?
El dijous 22 de maig van venir a l’ escola:
La Titi, en Rojo, la Gladis i la Nacira. Van venir a fer una xerrada sobre el tema: “ Discapacitat jo? O el meu entorn?
La Titi, la mare del Benyi, i en Rojo, van en cadires de rodes.
Ells volen que, ja que llei no els discrimina, el seu entorn tampoc.
- Se senten discriminats quan hi ha escales als llocs públics o botigues, quan les portes són massa estretes, quan hi ha obstacles al mig del seu camí, quan els lavabos no estan adaptats, quan la gent sent massa compassió, quan aparquen sobre la vorera o quan el mostrador és excessivament alt.
Ens van ensenyar dos vídeos en que es veien un noi que amb la cadira de rodes feia blackflip (una volta a l’aire) i un senyor que amb una sola cama i una crossa ballava salsa.
Ens van explicar com fan les tasques quotidianes. Tan en Rojo com la Titti treballen cada dia. El fet d’anar amb cadira de rodes no els impedeix fer la seva vida normal: en Rojo és enginyer en telecomunicacions i la Titti directora d’una empresa.
Ens van explicar com pujar i baixar les escales mecàniques, com es pesen...
Van demanar el nostre ajut per fer una guia d’ accessibilitat de la Ràpita. Consisteix en fer una observació de les botigues i espais públics per veure quins d’ells estaven adaptats.
Després de la xerrada i per acabar, la tarda del divendres, vam jugar a futbol i bàsquet amb ells, ens ho vam passar molt bé.
A partir d’ara quan veiem persones amb cadira de rodes no els hi tindrem pena més aviat pensarem en les seves dificultats a l’hora de desplaçar-se i intentarem no impedir el pas i no posar obstacles a la seva vida quotidiana.
Han vingut a l’escola a parlar amb nosaltres perquè veuen que nosaltres som la gent del futur, i que podem canviar el món.
Finalment, hem tret la conclusió de que ells, el problema que tenen, no és per si mateixos, sinó per l’entorn.
Gràcies per haver vingut !!!
Finalment, hem tret la conclusió de que ells, el problema que tenen, no és per si mateixos, sinó per l’entorn.
Gràcies per haver vingut !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada