L'AMISTAT
Fa dos anys jo només tenia els amics de la classe, però tot va canviar quan en vaig apuntar a bàsquet, vaig començar a parlar amb nenes que no m’hauria pensat mai que serien les meves amigues.
Ja deveu saber oi el que ve ara...!
Em vaig fer amiga de tota la seva classe tant dels nens com de les nenes.
A l’estiu sortíem amb la bicicleta i també venien cosins d’alguns nens. Sempre quedàvem a les tres o dos quarts de quatre sortíem i a les nou tornàvem cap a casa.
Un dia érem catorze nens i nenes que anàvem amb la bicicleta! La gent quan ens veia es ficava a riure i nosaltres també.
Quan es van acabar les vacances d’estiu jo em pensava que ja no serien tant amics meus però em vaig equivocar de mig a mig.
Encara són amics meus i vull que sigui així per sempre.
I qui sap pot ser que hi hagi més que un amic... qui sap...
L’Amistat és així!
Ja deveu saber oi el que ve ara...!
Em vaig fer amiga de tota la seva classe tant dels nens com de les nenes.
A l’estiu sortíem amb la bicicleta i també venien cosins d’alguns nens. Sempre quedàvem a les tres o dos quarts de quatre sortíem i a les nou tornàvem cap a casa.
Un dia érem catorze nens i nenes que anàvem amb la bicicleta! La gent quan ens veia es ficava a riure i nosaltres també.
Quan es van acabar les vacances d’estiu jo em pensava que ja no serien tant amics meus però em vaig equivocar de mig a mig.
Encara són amics meus i vull que sigui així per sempre.
I qui sap pot ser que hi hagi més que un amic... qui sap...
L’Amistat és així!
Mercè Mateu Hill
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada