SEGON CICLE SUPERIOR

L'AMISTAT

Això va passar fa molts i molts anys en un poblet de l’Alt Penedès, La Ràpita. La Ràpita estava plena de camps, vinyes, boscos...
Hi havia una família molt rica que tenia uns camps i unes vinyes molts grans.
Tenien una filla que es deia Elisabet. El pare de l’Elisabet es dedicava a la caça, però a l’Elisabet això no li agradava géns.
Un dia l’ Elisabet va decidir anar a caçar amb son pare per què així el distrauria i no caçaria. Quan ja eren al camp, l’Elisabet va veure un conill molt petit amagat sota d’unes herbes, però no va dir res perquè sinó son pare el mataria.
Quan van arribar a casa, li va dir l’Eli a la seva mare:
- Mare vaig a jugar.
- D’acord filla, però no arribis tard, eh! - va respondre la seva mare.
L’Eli va agafar llet i se’n va anar a veure el conill. Li va donar de menjar i li va fer un cau.
Va tornar a casa. Al dia següent l’Eli va tornar a veure’l i va portar-li menjar. I això ho va estar fent durant mesos i mesos.
L’Eli i el conill es van fer molt amics i un dia el conill va desaparèixer i l’Eli es va posar molt trista. No sortia de casa i els pares li preguntaven perquè estava tan trist, però ella no els deia res. Quan va passar un mes, l’Eli va tornar al cau que li va fer al conillet i se’l va trobar amb tres cries petites. L’Eli es va posar molt contenta i des d’aquell dia l’Eli va anar sempre al camp per veure’ls i jugar amb ells.

Andrea Mañas Salado (accèssit)