El mar amic de tots
Hi havia una vegada un mar que es deia Mediterrani i era també amic de l’Atlàntic. Eren molt amics, tenien molt espai per jugar i passaven hores i hores jugant i mirant com passaven vaixells molt grossos o molt petits. L’ únic problema era que parlaven en diferent idioma i amb prou feines s’entenien. El que més li agradava al mar Mediterrani era veure com a la platja hi havia nens jugant, llavors s’ho passava molt bé.
Un dia va passar un vaixell molt gros que portava molt de petroli. Llavors, quan va arribar, va descarregar, i va degotar tot el petroli. L’endemà estava tot negre: no hi havia ni un animal. El Mediterrani va estar un temps molt trist i avorrit perquè no hi havia ningú per poder jugar.
Al cap d’uns dies es va llevar i estava tot net .De sobte va dir: Guau! Estic al.lucinant! Doncs sí, estava al.lucinant, hi havia molta gent i no sempre estava sol.
Els nens amics seus havien avisat al vaixell netejador de l’Atlàntic i ho va netejar tot.
Roger Benedicto Montfort (accèssit)
1r Cicle Superior
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada