Nota: Aquesta poesia, és d’aquelles que estan fetes per riure i passar una bona estona. Se’m va acudir mirant un vell àlbum de fotos, que donàvem per perdut. Un àlbum amb cobertes verdes...
Després d’hores d’autopista
i de molt avorriment,
ja hi ha aigua a la vista...
Del cotxe baixo corrents!
Només arribar a la sorra,
ve la protecció solar,
i quan ja m’he tret la gorra,
em puc anar a banyar.
I de mentre, ma germana,
va posant el para-sol,
i em diu que quan tingui gana,
vagi amb ella per fer un mos.
Quan em canso de banyar-me
i tinc arrugues a la pell,
surto a la vora de l’aigua
i faig a la sorra un castell.
Però l’aigua està enfadada,
perquè d’ella m’he avorrit,
i m’envia una onada,
pel meu castell destruir.
Us explicaré una altra,
d’anècdota que em passà;
la batalla que es va batre:
una pedra contra un cranc.
El crustaci que es trobava
amb un obstacle al davant,
fins d’escalar-la provava,
però no se’n sortia pas.
Pobre cranc, que no sabia,
ni podia endevinar,
que millor la passaria
vorejant-la pel costat.
I moltes altres històries,
històries vora la mar,
que han quedat en la memòria
durant els últims dotze anys.
I és que la vida és molt bella,
però tan sols és un segon,
és com un mar que es travessa,
enfonsant-se poc a poc.
Per l’oest s’acaba el dia,
però els poemes no ho fan pas,
per Sant Jordi prendran vida,
quan es torni a celebrar.
Feliç dia de Sant Jordi!
Víctor Quintas Martínez
2n Cicle Superior
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada