SEGON CICLE SUPERIOR

El nostre pas per l’Escola Sant Domènec,
l’escola de la Ràpita.

Me’n recordaré de l’escola : m’han passat tantes coses bones i dolentes…
Quan vaig arribar de ben petit, vaig conèixer amics nous com l’ Óscar, el Dani ,la Mercè, la Melissa… Quan ja érem més grans van venir la Greta aquella nena de Lituània, el Blai, la Hafida que va venir del Marroc, l’Èric, la Vero i l’Alicia , l’Andrea...
La Ràdio , m’ encanta i sobretot els programes de ràdio on amb els meus amics m’ho passo tan bé .
Ah !i els professors la Pilar ,el Francesc i la Lourdes.
I les colònies ...També ens ho hem passat molt bé aquests dos anys fent el Projecte Rius.
Me’ n recordaré d’aquesta escola sempre, per tota la vida.

Sergi Bosch

Quan vaig arribar a aquesta escola a sisè em sentia rara, no coneixia quasi a ningú. Enyoraré l’escola , la ràdio...
Recordo els programes de la Ràdio , fèiem entrevistes a la gent del poble , ha estat molt divertit.
Ara me n’he d’anar cap a l’institut i de tant en tant vindré a veure-la. Però també faran una escola nova , i a tots ens agradaria saber com serà però...
que se’n farà d’aquest edifici ?

Alba Colom


Sóc una nena que acaba d’ arribar l’any passat a aquesta escola tant divertida. La veritat el primer dia que vaig entrar aquí no era tant divertit. Perquè jo no en sabia parlar de català.
A poc a poc va ser més divertit que mai.
Per què? Doncs perquè totes les mestres em van ajudar a saber parlar català i per mi era la felicitat més gran de la meva vida, saber-ne parlar.
El primer dia que vaig fer ``RÀDIO´´ estava molt i molt nerviosa perquè mai no havia pensat que en faria algun dia de ràdio.
I ara parlem de les amigues tan simpàtiques.
La Verònica , L’Alba, la Mercè, l’Andrea, la Melissa són les meves amigues que han sigut molt simpàtiques.
Aquesta escola és molt divertida i ajuda a tothom a aprendre i escriure, sempre em recordaré d’ aquest edifici i totes les mestres que han sigut molt bones, simpàtiques, agradables...
Em fa molta pena deixar aquest edifici tan ple d’emocions, però em toca fer-ho i anar a una altre lloc.
Moltes gràcies a totes les mestres i el mestre d’aquesta escola.


Hàfida Hansari


Recordaré aquesta escola perquè m’han passat moltes coses.
Quan vaig arribar a l’escola a P3 vaig fer amics: en Sergi, la Mercè, l’Óscar, i la Melissa.
A la classe han vingut i també han marxat al llarg dels anys molts nens : a P4 va venir el Kamal, P5 va vindre la Verònica, a primer la Greta, a segon en Blai i l’Andrea, a tercer l’Eric, a cinquè l’Alícia i la Hafida i aquest any ha vingut l’Alba.
També recordaré aquesta escola perquè hem tingut molts bons mestres: la Carme, la Rosa, La Pilar, en Francesc, la Lourdes...


Daniel Lamas Sánchez


L’ escola per mi ha sigut molt guai!
Encara recordo a P5 l’Òscar que se li va caure el mirall i se li va treure l’ungla del dit. Quan la Vero va tirar la bossa enlaire i va caure el llum. Recordo que de petita, la Vero portava tot el cabell ple de pinces petites i la Mercè, la Greta i jo li treiem les pinces i ens les quedàvem.
A sisè ha vingut una nena nova, l’Alba, no és molt callada perquè xerra i xerra, però també es tímida algunes vegades.
L’escola per mi és tota plena de records i mai l’oblidaré perquè aquí m’han passat moltes coses divertides, misterioses i tristes. També trobaré a faltar la ràdio.


Melissa Marcén Herrero


El primer dia d’escola el que més em va sorprendre va ser la ràdio i que l’ escola fos tan petita. Però per molt petita que sigui es fan moltes més coses com el Projecte Rius, visites a les fonts del poble, una cantada per Nadal, un ball pel dia Sant Jordi...
A mi de tot això el que m’agrada més és anar a analitzar el riu Foix.
També me’ n recordaré molt de tots els meus companys que tinc i que he tingut, com:
La Mercè, la Greta, la Meli, la Vero, la Hafida, l’Alba, el Blai, el Sergi, el Dani, l’Èric i l’Oscar.


Andrea Mañas


Quan de temps que he passat a l’escola, des de P-3 fins ara… M’han passat moltes coses, com ara aquell dia que ens van fer asseure de genolls al terra perquè ens van castigar.
Sempre hem sigut una classe amb molt pocs nens 10 /11 com a màxim, ara quan vagi a l ‘ institut se’m farà molt raro ser tanta gent a la classe.
També recordo quan van arribar la Greta, l’Andrea, el Blai, l’ Èric etc...
Per tots no s’han quedat fins ara, el Blai i la Greta van marxar abans d’ acabar el curs. La Greta a Lituània i el Blai a Vilafranca.
Però van venir nenes noves com la Hafida i l’ Alba.
Jo el que me’ n recordaré més és de la Ràdio i de les professores.
Recordaré coses bones com ara les excursions ,colònies....
I dolentes perquè de vegades ens posaven còpies i càstigs...
Però l’important és mirar el temps passat amb alegria .


Mercè Mateu Hill


Ara sóc a sisè amb els 4 amics de P3: la Mercè, en Sergi, la Melissa, i en Dani.
Quasi cada any ha vingut un nen o nena a la classe, com a P4 el Kamal, a P5 la Vero, per cert, aquell any em va caure el mirall de la classe al peu. A primer va venir la Greta de Lituània, a segon en Blai i l’ Andrea, amb els quals jo em barallava moltíssim, a tercer l’Èric, que ja ens coneixíem de la Llar d’ Infants, a cinquè l’Alícia i la Hafida, i ara a sisè l'Alba.
Ara som la la Mercè, en Sergi, la Melissa, en Dani, la Vero, l’Andrea, l’Èric, la Hafida, l’Alba i jo l’Òscar.
Crec que m’ entristiré molt perquè aquí no ens posen tants deures com a l’institut i no ens hem de despertar una hora més aviat per poder agafar l’autobús.
I sento una mica de compassió pel Francesc ja que aquest any ha sigut l’únic mestre home de l’ escola.


Òscar Roelas Salvador

Quan vaig vindré a tercer el dolent va ser aprendrem els noms de tots els nens i nenes de l’escola.
Un dia quan vaig fer el primer programa de ràdio no em vaig recordar del nom dels tècnics i els tècnics que hi havien em van haver d’escriure els seus noms en un full.
Però quan vaig vindré ja coneixia a l’Òscar, el Dani i l’Andrea.


Èric Sánchez


Quan me’n vagi trobaré a faltar moltíssim l’escola perquè he viscut coses molt divertides, tristes, de tot tipus... També trobaré a faltar la ràdio perquè des de ben petita que en faig.
Jo me´n recordo que quan vaig entrar aquí tenia cinc anys i em feia por per que jo no havia anat a cap altra escola ni a la guarderia i tenia por que no fes cap amic o amiga o que es riguessin de mi.
També me’n recordo que sempre de petita portava un monyo amb moltes pinces, tantes que quasi no es veia ni el cabell. De petitona m’agradava un nen de la classe i sempre estava darrera d'ell com un gosset i em barallava amb una altre nena perquè a ella també li agradava.
Més tard a primer va vindre la Greta era de Lituània, a segon l’Andrea que venia d’aquí els Monjos i el Blai. A tercer va vindre l’Èric, a cinqué va vindre la Hafida i l’Alicia i aquest any ha vingut l’Alba. Tots el que van anar venint ens van caure molt bé i ens vam fer amics però alguns poc després se’ n van anar.
Mai oblidaré aquesta escola perquè és la millor.

Verònica Saucedo Ruiz


Ha passat un nou curs i aquest grup de deu nois i noies marxaran aviat de l’ escola . Nosaltres, els mestres, ens agrada que quan marxen en guardin bons records. Sabem que a tots ells els fa una barreja d’il·lusió i por el començar aquesta nova etapa. Fer-se gran és emocionant però saben que també representa un enfrontar-se a nous reptes.
Esperem que a l’escola no només els hàgim ensenyat llengües, matemàtiques, socials…sinó que sobre tot els hàgim ensenyat a ser persones valentes, amb ganes de tirar endavant ajudant amb la seva actitud a ser feliços i a fer feliços a qui els envolta.
Molta sort!!


Lourdes Algueró